Què creiem
Els Adventistes del Setè Dia accepten la Bíblia com el seu únic credo i mantenen certes creences fonamentals com a ensenyança de les Sagrades Escriptures. Aquestes creences, de la manera com són presentades aquí, constitueixen la comprensió de l’expressió de l’ensenyament de les Escriptures per part de l’Església. Pot haver revisions d’aquestes declaracions en una assemblea de l’Associació General, quan l’Església és duta per l’Esperit Sant a una comprensió més completa de la veritat bíblica o troba millor llenguatge per a expressar els ensenyaments de la Santa Paraula de Déu.
Les Sagrades Escriptures
Les Sagrades Escriptures, l’Antic i el Nou Testament, són la Paraula de Déu escrita, donada per inspiració divina per mitjà de sants homes de Déu que van parlar i van escriure al ser moguts per l’Esperit Sant.
› Raons bíbliques: 2Pe 1,20-21; 2Tm 3,16-17; Sl 119,105; Pr 30,5-6; Is 8,20; Jn 10,35; Jn 17,17; 1Te 2,13; He 4,13
La Trinitat
Hi ha un només Déu: Pare, Fill i Esperit Sant, una unitat de tres Persones coeternes. Déu és immortal, omnipotent, omniscient, damunt de tot, i sempre present.
› Raons bíbliques: Dt 6,4; Dt 29,29; Mt 28,19; 2Co 13,13; Ef 4,4-6; 1Pe 1,2; 1Tm 1,17; Ap 14,6-7
Déu Pare
Déu, l’Etern Pare, és el Creador, el Originador, el Mantenedor i el Sobirà de tota la creació. Ell és just i sant, compassiu i clement, pacient, i gran en constant amor i fidelitat.
› Raons bíbliques: Gn 1,1; Ap 4,11; 1Co 15,28; Jn 3,16; 1Jn 4,8; 1Tm 1,17; Ex 34,6-7; Jn 14,9
Déu Fill
Déu, el Fill Etern, es va encarnar en Jesucrist. Per mitjà d’Ell es van crear totes les coses, es va revelar el caràcter de Déu, es va efectuar la salvació de la humanitat i es jutja el món. Jesús va sofrir i va morir en la creu pels nostres pecats i en el nostre lloc, va ser ressuscitat entre els morts i va ascendir per a administrar en el santuari celestial al nostre favor. Vindrà altra vegada per a l’alliberament final del seu poble i la restauració de totes les coses.
› Raons bíbliques: Jn 1,1-3.14; 5,22; Col 1,15-19; Jn 10,30; 14,9; Rm 5,18; 6,23; 2Co 5,17-21; Lc 1,35; Fl 2,5-11; 1Co 15,3-4; He 2,9-18; 4,15; 7,25; 8,1-2; 9,28; Jn 14,1-3; 1Pe 2,21; Ap 22,20
Déu Esperit Sant
Déu, l’Esperit Sant, va ocupar una part activa amb el Pare i el Fill en la Creació, Encarnació i Redempció. Va inspirar als escriptors de les Escriptures. Va omplir de poder la vida de Crist. Atreu i convenç als éssers humans; i els quals es mostren sensibles, són renovats i transformats per Ell, a imatge de Déu. Concedeix dons espirituals a l’Església.
› Raons bíbliques: Gn 1,1-2; Lc 1,35; 2Pe 1,21; Lc 4,18; Ac 10,38; 2Co 3,18; Ef 4,11-12; Ac 1,8; Jn 14,16-18.26; 15,26-27; 16,7-13; Rm 1,1-4
Déu és el Creador
Déu és el Creador de totes les coses i va revelar en les Escriptures el relat autèntic de La seva activitat creadora. En sis dies va fer el Senyor els Cels i la Terra i tot el que té vida sobre la Terra, i va descansar el setè dia d’aquesta primera setmana.
› Raons bíbliques: Gn 1; 2; Ex 20,8-11; Sl 19,1-6; 33,6.9; 104; He 11,3; Jn 1,1-3; Col 1,16-17
La Naturalesa de l’Home
L’home i la dona van ser formats a imatge de Déu amb individualitat i amb el poder i la llibertat de pensar i actuar. Com han estat creats com éssers lliures, cadascun és una unitat indivisible de cos, ment i ànima, i depenent de Déu quant a la vida, respiració i tot la resta. Quan els nostres primers pares van desobeir a Déu, van negar la seva dependència d’Ell i van caure de sua elevada posició baix de Déu. La imatge de Déu en ells, va ser desfigurada, es van tornar mortals. Els seus descendents comparteixen aquesta naturalesa caiguda i de les seves conseqüències.
› Raons bíbliques: Gn 1,26-28; 2,7; Sl 8,4-8; Ac 17,24-28; Gn 3; Sl 51,5; Rm 5,12-17; 2Co 5,19-20
El Gran Conflicte
Tota la humanitat està involucrada en un gran conflicte entre Crist i Satanàs, quant al caràcter de Déu, La seva Llei i La seva sobirania sobre l’Univers. Aquest conflicte es va originar en el Cel, quan un ésser creat, dotat de llibertat d’elecció, per exaltació pròpia, es va convertir en Satanàs, l’adversari de Déu, i va conduir la rebel·lió per una banda dels àngels. Ell va introduir l’esperit de rebel·lió en aquest món. Observat per tota la Creació, aquest món es va convertir en la llotja del conflicte universal, dintre del com serà finalment reivindicat el Déu d’amor.
› Raons bíbliques: Ap 12,4-9; Is 14,12-14; Ez 28,12-18; Gn 3; 6-8; 2Pe 3,6; Rm 1,19-32; 5,19-21; 8,19-22; He 1,4-14; 1Co 4,9
Vida, Mort i Resurrecció de Crist
En la vida de Crist, de perfecta obediència a la voluntat de Déu, i en El seu sofriment, mort i resurrecció, Déu va proveir l’únic mitjà de expiació del pecat humà, de manera que els quals accepten aquesta expiació per fe, puguin tenir vida eterna, i tota la Creació comprengui millor l’infinit i sant amor del Creador.
› Raons bíbliques: Jn 3,16; Is 53; 2Co 5,14-15.19-21; Rm 1,4; 3,25; 4,25; 8,3-4; Fl 2,6-11; 1Jn 2,2; 4,10; Col 2,15
L’Experiència de la Salvació
En infinit amor i misericòrdia, Déu va permetre que Crist es convertís en pecat per nosaltres, perquè en Ell fóssim fets justícia de Déu. Guiats per l’Esperit Sant reconeixem la nostra pecaminositat, ens penedim de les nostres transgressions i tenim fe en Jesús com Senyor i Crist, com Substitut i Exemple. Aquesta fe que accepta la salvació, ve del poder de la Paraula i és el do de la gràcia de Déu. Per mitjà de Crist som justificats i llibertats del domini del pecat. Per mitjà de l’Esperit, naixem de nou i som justificats. Romanent en Ell, vam participar de la naturalesa divina i tenim la seguretat de la salvació, ara i en el Judici.
› Raons bíbliques: Sl 27,1; Is 12,2; Jon 2,9; Jn 3,16; 2Co 5,17-21; Ga 1,4; 2,19-20; 3,13; 4,4-7; Rm 3,24-26; 4,25; 5,6-10; 8,1-4, 14, 15, 26-27; 10,7; 1Co 2,5; 15,3-4; 1Jn 1,9; 2,1-2; Ef 2,5-10; 3,16-19; Ga 3,26; Jn 3,3-8; Mt 18,3; 1Pe 1,23; 2,21; He 8,7-12
Creixement en Crist
Nova creença fonamental aprovada el 4 de juliol del 2005, en la 58ª Assemblea de l’Associació General dels Adventistes del Setè Dia
Per la seva mort en la creu Jesús va triomfar sobre les forces del mal. El subyugó els esperits de dimonis durant El seu ministeri terrestre i va trencar el seu poder i va tornar cert la seva destinació final. La victòria de Jesús ens dóna victòria sobre les forces del mal que continuen procurant controlar-nos, mentre caminem amb L’en pau, alegria, i amb la certesa del seu amor. Ara l’Esperit Sant viu amb nosaltres i ens dóna poder. Contínuament compromesos amb Jesús com el nostre Salvador i Senyor, som lliures del fardell dels nostres fets passats. No més viurem en la foscor, amb por dels poders del mal, ignorància, i la falta de sentit de la nostra antiga manera de vida. En aquesta nova llibertat en Jesús, som cridats a creixes en semblança al seu caràcter, combregant amb El diàriament en oració, alimentant-nos de La seva Paraula, meditant en això i en La seva providència, cantant les seves lloances, reunint-nos junts en adoració, i participant en la missió de l’Església. A mesura que ens lliurem al servei d’amor a aquells al nostre al voltant i al testimoniatge de La seva salvació, La seva constant presència amb nosaltres a través de l’Esperit transforma cada moment i tota tasca en una experiència espiritual.
› Raons bíbliques: Sl 1,1-2; 23,4; 77,11-12; Col 1,13-14; 2,6.14-15; Lc 10,17-20; Ef 5,19-20; 6,12-18; 1Te 5,23; 2Pe 2,9; 3,18; 2Co 3,17-18; Fl 3,7-14; 1Te 5,16-18; Mt 20,25-28; Jn 20,21; Ga 5,22-25; Rm 8,38, 39; 1Jn 4,4; Hebreus 10,25
L’Església
L’Església és la comunitat de creients que confessen a Jesucrist com Senyor i Salvador. Ens unim per a adorar, per a comunió, per a instrucció en la Paraula, per a celebrar el Sopar del Senyor, per al servei a tota la humanitat i per a la proclamació mundial de l’Evangeli. L’Església és la Família de Déu. L’Església és el cos de Crist.
› Raons bíbliques: Gn 12,3; Ac 7,38; Mt 21,43; 16,13-20; Jn 20,21-22; Ac 1,8; Rm 8,15-17; 1Co 12,13-27; Ef 1,15.23; 2,12; 3,8-11.15; 4,11-15
El Romanent i la seva Missió
L’Església universal es compon de tots els quals veritablement creuen en Crist; però, en els últims dies, un romanent ha estat cridat, a fi de guardar els manaments de Déu i la fe de Jesús. Aquest romanent anuncia l’arribada de l’hora del Judici, proclama la salvació per mitjà de Crist i prediu l’aproximació del seu segon adveniment.
› Raons bíbliques: Mr 16,15; Mt 28,18-20; 24,14; 2Co 5,10; Ap 12,17; 14,6-12; 18,1-4; Ef 5,22-27; Ap 21,1-14
Unitat en el Cos de Crist
L’Església és un cos amb molts membres, cridats de tota nació, tribu, llengua i poble. Tots som iguals en Crist. Mitjançant la revelació de Jesucrist en les Escriptures, vam compartir la mateixa fe i esperança i estenem un sol testimoniatge per a tots. Aquesta unitat troba la seva font en la unitat del Déu triú, que ens va adoptar com Els seus fills.
› Raons bíbliques: Sl 133,1; 1Co 12,12-14; Ac 17,26-27; 2Co 5,16-17; Ga 3,27-29; Col 3,10-15; Ef 4,1-6; Jn 17,20-23; Jm 2,2-9; 1Jn 5,1
El Baptisme
Pel baptisme confessem la nostra fe en la mort i en la resurrecció de Jesucrist i testimoniem la nostra mort al pecat i el nostre propòsit de caminar en novetat de vida, sent acceptats com membres per La seva Església. I per immersió en l’aigua se segueix la instrucció en les Escriptures Sagrades i l’acceptació dels seus ensenyaments.
› Raons bíbliques: Mt 3,13-16; 28,19-20; Ac 2,38; 16,30-33; 22,16; Rm 6,1-6; Ga 3,27; 1Co 12,13; Col 2,12-13; 1Pe 3,21
El Sopar del Senyor
El Sopar del Senyor és una participació en els emblemes del cos i de la sang de Jesús, com expressió de fe en Ell, el nostre Senyor i Salvador. La preparació inclou l’examen de consciència, el penediment i la confessió. El Mestre va instituir la Cerimònia del rentament de peus per a representar renovada purificació, per a expressar la disposició de servir u a l’altre en humilitat semblant a la de Crist, i per a unir els nostres cors en amor.
› Raons bíbliques: Mt 26,17-30; 1Co 11,23-30; 10,16-17; Jn 6,48-63; Ap 3,20; Jn 13,1-17
Dons i Ministeris Espirituals
Déu concedeix a tots els membres de La seva Església, en totes les èpoques, dons espirituals. Sent atorgats per l’actuació de l’Esperit Sant, el qual distribuïx a cada membre com li plau, els dons proveïxen totes les aptituds i ministeris que l’Església necessita per a complir les seves funcions divinament ordenades. Alguns membres són cridats per Déu i dotats per l’Esperit per a funcions reconegudes per l’Església en ministeris pastorals, evangèlics, apostòlics i d’ensenyament.
› Raons bíbliques: Rm 12,4-8; 1Co 12,9-11.27-28; Ef 4,8 i 11-16; 2Co 5,14-21; Ac 6,1-7; 1Tm 2,1-3; 1Pe 4,10-11; Col 2,19; Mt 25,31-36
El Do de Profecia
Un dels dons de l’Esperit Sant és la profecia. Aquest do és una característica de l’Església romanent i va ser manifestat en el ministeri de Ellen G. White. Com la missatgera del Senyor, els seus escrits són una contínua i autoritzada font de debò i proporcionen consol, orientació, instrucció i correcció a l’Església.
› Raons bíbliques: Jl 2,28-29; Ac 2,14-21; He 1,1-3; Ap 12-17; 19,10
La Llei de Déu
Els grans principis de la Llei de Déu són incorporats en els Deu Manaments i exemplificats en la vida de Crist. Expressen l’amor, la voluntat i els propòsits de Déu sobre la conducta i de les relacions humanes, i són obligatoris a totes les persones, en totes les èpoques. Aquests preceptes constituïxen la base del concert de Déu amb El seu poble i la norma del judici de Déu.
› Raons bíbliques: Ex 20,1-17; Mt 5,17; Dt 28,1-14; Sl 19,7-13; Jn 14,15; Rm 8,1-4; 1Jn 5,3; Mt 22,36-40; Ef 2,8
El Dissabte
El bondadós Creador, després dels sis dies de la Creació, va descansar el setè dia i va instituir el Dissabte per a totes les persones, com recordatori de la Creació. El quart manament de la immutable Llei de Déu requereix l’observança d’aquest dissabte del setè dia com dia de descans, adoració i ministeri, en harmonia amb l’ensenyament i pràctica de Jesús, el Senyor del Dissabte.
› Raons bíbliques: Gn 2,1-3; Ex 20,8-11; 31,12-17; Lc 4,16; He 4,1-11; Dt 5,12-15; Is 56,5-6; 58,13-14; Lv 23,32; Mr 2,27-28
Administració
Som administradors de Déu, responsables per l’ús apropiat del temps i de les oportunitats, capacitats i possessions, i de les benediccions de la Terra i els seus recursos que Ell va col·locar sota la nostra cura. Reconeixem el dret de propietat de part de Déu, per mitjà del fidel servei a Ell i als nostres semblants, i retornant els delmes i donant ofrenes per a la proclamació del seu Evangeli i per a la manutenció i el creixement de La seva església.
› Raons bíbliques: Gn 1,26-28; 2,15; Ag 1,3-11; Ml 3,8-12; Mt 23,23; 1Co 9,9-14
Conducta Cristiana
Som cridats per a ser un poble piadós, que pensa, sent i actua d’acord amb els principis del Cel. Perquè l’Esperit recreï en nosaltres el caràcter del nostre Senyor, solament ens involucrem amb aquelles coses que produiran en la nostra vida, puresa, salut i alegria semblants a les de Crist.
› Raons bíbliques: 1Jn 2,6; Ef 5,1-13; Rm 12,1-2; 1Co 6,19-20; 10,31; 1Tm 2,9-10; Lv 11,1-47; 2Co 7,1; 1Pe 3,1-4; 2Co 10,5; Fl 4,8
Matrimoni i Família
El casament va ser divinament establert en el Edèn i confirmat per Jesús com unió vitalícia entre un home i una dona, en amorosa companyonia. Per al cristià, el compromís matrimonial és amb Déu, i amb el cònjuge, i solament ha de ser assumit entre parelles que comparteixen la mateixa fe. Referent al divorci, Jesús va ensenyar que la persona que es divorcia del cònjuge, a no ser per causa de fornicació, i es casa amb un altre, comet adulteri. Déu beneïx a la família i vol que els seus membres s’ajudin un a l’altre a arribar a completa maduresa. Els pares han d’educar els seus fills a estimar al Senyor i a obeir-li.
› Raons bíbliques: Gn 2,18-25; Dt 6,5-9; Jn 2,1-11; Ef 5,21-33; Mt 5,31-32; 19,3-9; Pr 22,6; Ef 6,1-4; Ml 4,5-6; Mr 10,11-12; Lc 16,18; 1Co 7,10-11
El Ministeri de Crist en el Santuari Celestial
Hi ha un santuari en el Cel. En ell, Crist intercedeix en el nostre favor, fent accessibles als creients els beneficis del seu sacrifici expiatori ofert una vegada per totes, en la creu. Ell és el nostre gran Summe Sacerdot i va començar El seu ministeri intercessor en ocasió de La seva ascensió. En 1844, a final del període profètic dels 2.300 dies, va iniciar la segona i última etapa del seu ministeri expiatori. El judici investigador revela als éssers celestials qui entre els morts serà digne de formar part en la primera resurrecció. També es fa manifesto qui, entre els vius, està preparat per a la translació al seu regne etern. La terminació del ministeri de Crist assenyalarà la fi del temps de gràcia per als éssers humans, abans del Segon adveniment.
› Raons bíbliques: He 1,3; 8,1-5; 9,11-28; Dn 7,9-27; 8,13-14; 9,24-27; Nm 14,34; Ez 4,6; Ml 3,1; Lv 16; Ap 14,12; 20,12; 22,12
La Segona Vinguda de Crist
La segona vinguda de Crist és la beneïda esperança de l’Església. La vinguda del Salvador serà literal, personal, visible i universal.
› Raons bíbliques: Tito 2,13; Jn 14,1-3; Ac 1,9-11; 1Te 4,16-17; 1Co 15,51-54; II Tes. 2,8; Mt 24; Mr 13; Lc 21; 2Tm 3,1-5; Jl 3,9-16; He 9,28
Mort i Resurrecció
El salari del pecat és la mort. Però Déu, l’únic que és immortal, concedirà vida eterna a Les seves redimits. Fins a aquell dia, la mort és un estat inconscient per a totes les persones.
› Raons bíbliques: 1Tm 6,15-16; Rm 6,23; 1Co 15,51-54; Coh 9,5-6; Sl 146,4; 1Te 4,13-17; Rm 8,35-39; Jn 5,28-29; Ap 20,1-10; Jn 5,24
El Mil·lenni i la Fi del Pecat
El mil·lenni és el regnat de mil anys de Crist amb Els seus sants, en el Cel, entre la primera i la segona resurrecció. Durant aquest temps seran jutjats els impius morts. Per fi d’aquest període, Crist amb Els seus Sants i la Ciutat Santa descendiran del Cel a la Terra. Els impius morts seran llavors ressuscitats i, amb Satanàs i els seus àngels, voltaran la ciutat; però el foc de Déu els consumirà i purificarà la Terra. L’Univers quedarà eternament lliure del pecat i dels pecadores.
› Raons bíbliques: Ap 20; Za 14,1-4; Ml 4,1; Jr 4,23-26; 1Co 6; 2Pe 2,4; Ez 28,18; 2Te1,7-9; Ap 19,17-18.21
La Terra Nova
A la Terra Nova, on hi habita la justícia, Déu proveirà una llar eterna per als redimits i un ambient perfecte per a vida, amor, alegria i aprenentatge eterns, en la Seva presència.
› Raons bíbliques: 2Pe 3,13; Gn 17,1-8; Is 35; 65,17-25; Mt 5,5; Ap 21,1-7; 22,1-5; 11,15